El grup de treball  de l’Aina Milà, la Míriam Peralta i jo mateixa, la Marina Mora hem proposem aquests concursos:

Concurs de poesia transoceànica ‘Homenatge a Claudia Lars’ 

Aquest concurs està impulsat per la Xarxa de Literatura Salvadorenca a Barcelona i Catalunya, per la Casa de Cultura del Salvador a Washington i per la Índole Editors del Salvador.

Hi poden concursar persones entre els 16 i 35 anys del Salvador, Centreamèrica, els Estats Units, Espanya i Catalunya a presentar la seva obra poètica. Per tant aquesta activitat només es podrà presentar a Batxillerat a les assignatures tant de Llengua catalana i castellana, ja que es poden presentar en els corresponents idiomes. 

La temàtica és lliure però segons l’edició hi ha una menció especial a una temàtica en concret. Aquest any passat va ser el tema de la diàspora. Les obres han de ser en vers, i han de ser creacions originals, inèdites i no premiades en cap altre concurs. El format ha de ser un poemari per autor o autora, d’entre 200 i 500 versos, en format A4 i arial 12.  

Més informació a https://www.literaturasalvadorenya.cat/concurs-poesia/

Premi literari Castell de Barberà

El Premi literari Castell de Barberà està organitzat per la Secció d’Educació, 1a infància i família de l’Ajuntament de Barberà. El concurs vol promocionar l’escriptura en català i pot participar-hi tot l’alumnat d’educació primària, educació secundària obligatòria, secundària postobligatòria, formació de persones adultes, programes de formació i inserció i de cursos de formació ocupacional que visquin a Barberà del Vallès i/o estudiïn a centres educatius del municipi, estudiants universitaris residents a la població i de cicles formatius de grau superior que estudiïn a centres de Barberà del Vallès i cursos de català per a persones adultes del Servei Local de Català. 

Es proposa que l’alumnat presenti textos de creació pròpia: contes o narracions, poesia o microrelats (de fins a 400 caràcters), en català. Podria considerar-se dins de la competència 5: “Produir textos escrits i multimodals amb adequació, coherència, cohesió, aplicant estratègies elementals de planificació, redacció, revisió, correcció i edició, amb regulació dels iguals i autoregulació progressivament autònoma i atenent les convencions pròpies del gènere discursiu triat, per construir coneixement i donar resposta de manera informada, eficaç i creativa a demandes comunicatives concretes”. En aquest sentit, sobretot si es fa un treball a l’aula de planificació i creació dels textos. Si l’alumnat produeix el text sense haver treballat prèviament les fases de producció de textos, aquesta activitat perd la part competencial.

La lectura no es treballa directament. Des del centre educatiu es pot treballar a través de la lectura dels textos que es presenten al premi, per fer una coavaluació amb els companys i companyes i proposar-los millores, o els textos guanyadors d’anteriors edicions, per exemple.

En cas de treballar en un centre de Barberà, pensem que és una molt bona iniciativa i que sí que promocionaríem aquesta proposta entre l’alumnat. A més, dona la possibilitat de treballar diferents tipus de textos i que l’alumnat pugui escollir el tema segons els seus interessos. D’altra banda, també creiem que pot ser un bon moment per treballar aspectes sobre el poble, ja que és un concurs molt local i es pot fomentar la relació entre l’alumnat de diferents centres educatius, així com animar a l’alumnat a escriure sobre algun tema local: equips esportius, escultures o persones famoses. 

Més informació a: 

https://www.bdv.cat/sites/default/files/common/Educacio/bases_36_castell_0.pdf 

Recordo de manera molt vívida la imatge de la meva mare llegint-me un conte abans d’anar a dormir. Un conte amb molts dibuixos i molts diàlegs que em tenien captivada. Molts estudis descriuren els primers contactes amb la lectura com a crucials per l’interès personal en la literatura. Les creences d’alfabetització de les mares estan  relacionades positivament amb la qualitat dels entorns d’alfabetització a casa i la qualitat instructiva i afectiva de les interaccions conjuntes de lectura de llibres. (Bingham, 2007).

La lectura infantil ha donat forma als nostres imaginaris, la nostra cultura i els nostres valors. Contes dels germans Grimm, clàssics contes catalans o altres. Cada dijous, la meva mare em portava a l’hora del conte de la Ludoteca del poble, i em quedava a buscar llibres, els volia llegir tots. Les il·lustracions eren claus per la meva decisió final.

A la primària em fascinaven els llibres de misteri de “La penya dels Tigres” o fantasia com Geronimo Stilton, Roal Dahl o Els Laiets. Sempre m’ha agradat els llibres de lectura obligatòria, tot i que més endevant a al secundària, recordo llegir llibre molt complicats, que a hores d’ara entenc que no eren lectures adequades pel nostre nivell i que més endevant vaig poder recuperar i gaudir-les. A l’adolescència vaig deixar d’escollir llibres, només llegia el que tocava per a classe, i tot i que m’agradés, vaig deixar de relacionar la lectura amb un moment de desconnexió i de plaer, era més aviat una ansietat per entendre el que llegia tal com tocava per a classe. Però llibres com els Diaris de la Carlota, em van ajudar a sentir-me identificada, ja que els teus interessos en aquestes edats es relacionen molt amb el teu desenvolupament personal, el desig sexual, l’amor i les amistats.

Actualment m’encanta llegir, és una de les meves passions més remarcables de la meva rutina. Complemento la passió per llegir amb continguts audiovisuals sobre literatura, com podcasts com “Deforme Semanal Ideal Total” per Isabel Calderón i Lucía Lijtmaer on recomanen ficció i literatura de no ficció de caire feminista.

És important llegir literatura contemporània i entendre les noves tendències per poder donar referents a les noves generacions, noves maneres de veure el món. Per autores com Sara Torres, Pol Guasch, Brigitte Vasallo, Marina Garcés, Irene Solà etc.

D’altra banda, molts adolescents troben llibres del seu gust en plataformes com Wattpad, una plataforma que es podria utilitzar en les aules com a introducció al gust per llegir. S’hi pot trobar molta autobiografia lectora, és atractiu llegir en primera persona, sobre experiències de manera molt subjectiva i emocional. Fenòmens virals com After o Heartstopper han despertat molt interès en la lectura entre els adolescents.  Són tipus de lectura que no s’haurien de menysprear.

Bus, A. G., & Van Ijzendoorn, M. H. (1995). Mothers reading to their 3-year-olds: The role of mother-child attachment security in becoming literate. Reading Research Quarterly, 998-1015.

Bingham, G. E. (2007). Maternal literacy beliefs and the quality of mother-child book-reading interactions: assoications with children’s early literacy development. Early Education and Development, 18(1), 23-49.

Hola! Sóc nascuda a Sant Joan de Vilatorrada, un poble al costat de Manresa, capital de la comarca del Bages. I doncs el meu dialecte és el Central. La meva llengua materna és el català i castellà. Els meus avis són del sud, d’Andalusia i m’he criat parlant ambdues llengües. A classe el català, amb els pares les dues, i amb els avis, castellà. Des de ben petita vaig començar a aprendre anglès i a patir disglòssia tant amb el català com quan marxava a fora del país. Noto que canvio al castellà a la mínima que algú no m’entén i m’agradaria practicar aquest fet i mantenir el català en situacions de protecció de la llengua. Sense voler-ho, he identificat el castellà amb una llengua més “per estar per casa”, menys treballada, i el català en ambients més formals. Fa 3 anys me’n vaig anar a viure a Amsterdam, Allà vaig voler encara més protegir la llengua, la catalana i remarcar la meva procedència i ensenyar la meva llengua a les meves amigues.

Es podria dir que l’eina bàsica per a l’aprenentatge competencial i significatiu és l’experiència. Deixem enrere tasques típiques del mètode tradicional on l’avaluació se centrava en la memorització dels conceptes i aprenem amb la pràctica i aplicant els conceptes que els professors, com a mediadors, els van introduint (Zabala i Arnau, 2007).

L’aprenentatge competencial i significatiu potencia la participació de l’alumne com individu autònom capaç de tenir una capacitat crítica per detectar i resoldre problemes en contextos reals. Això implica que els alumnes siguin capaços de definir els seus propis rols, organitzar les feines i tasques a realitzar i establir un responsabilitzar-se d’uns acords.

Per a ratificar aquesta idea és important introduir l’autora M. Luz Rodríguez (2011) a “La teoría del aprendizaje significativo: una revisión aplicable a la escuela actual” que, amb altres paraules, també diu que l’aprenentatge ocorre quan l’alumne/a pensa què ha de fer i executa i, com comentàvem abans, això ho fa tenint en comptes les seves pròpies responsabilitats així com les responsabilitats dels altres.

Per últim, és indispensable afegir característiques que Garagorri (2007) fa servir per descriure l’aprenentatge competencial i significatiu. Segons aquest autor, han d’emfatitzar un tarannà multifuncional que sigui dinàmic i integrador.

Transformació d’una activitat tradicional en altra d’aprenentatge competencial i significatiu:

Pel que fa a una activitat no competencial seria fer llegir als alumnes el llibre Mai i Cel d’Àngel Guimerà, fer-los una sessió explicativa de les característiques del llibre així com de l’època en què va ser escrit i llavors fer-los un examen sobre aquests conceptes.

Una activitat competencial seria que entre tota la classe decidissin recrear breument de manera audiovisual les escenes clau del llibre per grups. D’aquesta manera, haurien de treballar en grup, decidir els rols de cadascun i haurien de tenir el compromís entre ells perquè cada grup es responsabilitzi de les seves parts per no perjudicar els altres grups.

Bibliografia consultada:

Garagorri, X. (2007). “Currículo basado en competencias: aproximación al estado de la cuestión”. Revista Aula de Innovación Educativa.

Rodríguez, M. Luz (2011). “La teoría del aprendizaje significativo: una revisión aplicable a la escuela actual”. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa.

Zabala, A. i Arnau, L. (2007). “La enseñanza de las competencias”. Revista Aula de Innovación Educativa.

Les proves competencials són unes eines pensades per comprovar si l’alumnat ha assolit el nivell socialment definit de cada etapa de l’ensenyament i això es fa mitjançant la seva aplicació. En aquestes proves els alumnes han de demostrar que han estat capaços d’interioritzar competències que, en el cas de la llengua, han de fer servir per corroborar la comprensió lectora i l’expressió escrita.

Aquestes proves, a més, serveixen per avalar un sistema educatiu funcional i són beneficioses perquè permeten avaluar de quina base parteixen els alumnes i què acaben assolint. D’aquesta manera, es pot arribar a un coneixement estàndard al territori. És per això que aquestes proves també són molt importants per als centres, amb elles tindran coneixement de si el conjunt funciona i si els seus alumnes estan obtenint els resultats esperats.

Perquè hi hagi un sistema educatiu eficaç és imprescindible que hi hagi proves externes al centre. Això impedirà que l’institut es converteixi en una bombolla. Les proves externes ajudaran a garantir que hi hagi un nivell estandarditzat i homogeni a tots els centres de Catalunya.

Per aquesta raó i també per una simple qüestió de transparència, és molt important que els resultats de les proves externes siguin públics. Només sabent els resultats de tots els grups pots fer una valoració real de tot el sistema i, amb això, avaluar les debilitats i les fortaleses per poder determinar accions per millorar els punts febles i continuar mantenint els punts forts.

Pel que fa a l’evolució d’aquestes proves crec que haurien d’estar més enfocades a aplicar aquests coneixements per demostrar les competències adquirides però d’una manera més contínua. És cert, per exemple, que les notes de batxillerat juguen una part molt important en la nota final però em sembla que la nota de les proves d’accés a la universitat encara juguen un percentatge massa important perquè t’estàs jugant la feina de dos anys en un examen per matèria.

Finalment, m’agradaria expressar la meva sorpresa al veure els resultats de català i de castellà de la prova triada perquè sempre he cregut que el nivell de català estava molt per sota del nivell de castellà.

Per a què creieu que serveixen les proves?

Són unes proves que avaluen els continguts i tot allò que hauria d’haver après i adquirit l’alumnat en finalitzar una etapa educativa concreta.

Per què són competencials?

Són competencials perquè s’alavuen diferents àmbits o “competències”: la lingüística, la matemàtica, i la científicotecnològica. Això significa que els exàmens estan dissenyats de manera que plantegen problemes reals o situacions de contextos reals, que segueixen la línia competencial que es desenvolupa al llarg del curs a les matèries mencionades, i que els alumens han de ser capaços de resoldre perquè són un símil del que es poden trobar a la vida real.

Quina informació donen als centres? I a les famílies?

Donen informació sobre si el nivell educatiu que s’està exigint és el que toca. O sobre possibles millores o canvis que es puguin aplicar en el si del sistema educatiu.

Compareu, quan sigui possible, els resultats de català i de castellà de la prova que hàgiu triat.

L’any 2022, el percentatge d’alumnat situat en els trams de competència en llengua catalana segons la dimensió avaluada és d’un total de 74,1, 81,1 de Comprensió lectora, i 63,3 d’expressió escrita.

Mentre que de castellà és de 75,2 de puntuació global. 81,7 de Comprensió lectora, i 65,4 d’expressió escrita.

Aquests resultats tan recents posen sobre la taula l’evidència que la interferència i l’ús tan quotidià de la llengua castellana dels joves actualment influencia de manera tangible sobre els seus usos lingüístics. El domini de la llengua castellana ja és més evident que el de la llengua catalana en unes proves que avaluen, precisament, les seves competències, posant-los en situacions reals i en contextos quotidians.

Creieu que un sistema educatiu necessita proves externes al centre?

Totalment d’acord amb el fet que els centres siguin avaluats a través de proves externes. Així, d’una manera totalment objectiva, es poden aconseguir resultats que mostrin com s’està fent la feina i si té bons resultats en el si d’un institut en concret. Això permet al departament d’ensenyament regular i implementar canvis quan sigui necessari i fer-se una àmplia visió de l’estat de la qüestió al llarg de tot el territori.

Penseu que els resultats d’aquestes proves externes haurien de ser públics?

Penso que tothom hi hauria de poder accedir perquè, tothom qui ho vulgui, es pugui fer la idea de com i cap a on està caminant el sistema educatiu, quin és el nivell actual al llarg de tot el país, com s’està aplicant el sistema competencial i si funciona o no, etc.

Cap a on creieu que haurien d’evolucionar aquestes proves? (Incorporar altres habilitats lingüístiques, canvi en el moment en què s’apliquen, etc.) 

Penso que, efectivament, haurien d’avaluar altres habilitats lingüístiques, com per exemple l’expressió oral, ja que, a la vida real, s’hauran d’enfrontar als problemes i les situacions amb el vehicle de la llengua oral. Penso, però, que el moment de l’etapa educativa en què es realitzen és encertat, ja que són cursos en què es tanquen cicles educatius i els alumnes ja han d’haver adquirit i, sobretot, assolit alguns aprenentatges.

Fonamentalment considero que les proves poden servir per molt, però a nivell més constructiu crec que han de servir per avaluar necessitats i construir nous objectius. Els resultats de les proves serveixen de guia per futurs plans docents i per la detecció de necessitats dels alumnes en concret. D’altra banda també son un reforç d’avís i cumpliment de les competències per part dels centres. Afortunadament les noves proves s’apropen més a la realitat de l’alumne i no son simplement un qüestionari de pregunta i resposta; aquest canvi per a mi donen més sentit a que aquestes proves siguin competencials, ja que s’adequen més a la realitat, reforcen més les capacitats del estudiants i aptituds més pràctiques.

Crec que aquestes proves son necessàries al ser externes del centre per poder tenir un petit control del comlpiment de les competències del centre i d’un anàlisi necessari de la realitat educativa de l’estat i poder fer millores en un futur. 

Per a les famílies també poden servir de font d’informació sobre el grau d’assoliment de les competències que s’han treballat a l’aula i com el seu fill o filla es troba situat/ada. Tot i així penso que les proves externes al centre poden ser desconcertants ja que s’ha d’analitzar també  coneixent la realitat del centre, la classe o l’alumne i no simplement llegir els números sense cap context. 

He analitzat una zona concreta de Catalunya on les proves de català eren més baixes que les de castellà, però bastant similar, només els diferenciava un 2%, força equilibrat, per tant em sembla bastant positiu que siguin tant semblants els resultats. També s’ha de tenir en compte, que no serà el mateix analitzar centres del Baix Llobregrat o del Berguedà, on el percentatge de catalano–parlants pot variar molt, i la migració és molt més elevada per exemple en el Baix Llobregat i el Barcelonès que en el Berguedà i la Cerdanya. 

Crec que ha de ser un dret el fet que siguin públics els resultats, per seguir una política de transparència i perquè qualsevol tingui accés d’aquesta manera com he comentat anteriorment pugui servir d’eina de guia i d’avaluació tant pel centre com pels alumnes i la familia. 

Les proves competencials serveixen per avaluar els aprenentatges adquirits per l’alumne al llarg de cada període educatiu. En el cas de la Secundària, les proves que es realizen a 4t d’ESO han d’aportar informació sobre el nivell de coneixement dels alumnes d’uns aprenentatges específics que es considera que tothom hauria de tenir abans d’acabar aquesta etapa educativa. No es demanen coneixements teòrics, sinó que s’espera de l’alumne que sigui capaç de resoldre problemes i reptes treballats a classe. Se suposa que ha de tenir les eines per abordar aquestes problemàtiques i trobar la solució més adequada.

Considero que aquestes proves són una bona eina per mesurar si els aprenentatges s’han realitzat i conèixer quines són les fortaleses i debilitats dels centres. Un centre amb una baixa nota global en els àmbits de ciències, tecnologia i matemàtiques, però amb un bon nivell de llengües podrà i deurà reforçar aquest últim àmbit, una acció que es podrà dur a terme gràcies a la major autonomia de centres que permeten els nous currículums.

Per altra banda, crec que aquestes proves han de ser públiques perquè són d’interès públic. Si tenim en compte que l’educació és un dret, tots els alumnes tenen, doncs, dret a rebre una bona educació i, per tant, la informació sobre el seu nivell d’aprenentatges ha de ser pública. I, en el cas d’obtenir resultats insuficients, buscar solucions i noves estratègies educatives.

Per últim,  crec que és correcte que aquestes proves s’avaluïn des de l’exterior del centre, perquè garanteixen una objectivitat que potser no s’obtindrien si els professors fossin del mateix centre, i per tant, corregissin les proves dels seus propis alumnes, tot i ser anònimes. En aquest sentit, és important que les famílies coneguin la finalitat d’aquestes proves per poder transmetre als seus fills la seva rellevància i evitar situacions com les que personalment he viscut en què alguns alumnes es neguen a realitzar-les.

Crec, en conclusió, que aquestes proves ens aporten llum al grau d’aprenentatge dels alumnes en moments claus com són els finals d’etapa i, per tant, uns mals resultats haurien d’alarmar-nos a tots i empènyer la comunitat educativa a buscar noves estratègies d’ensenyament, acompanyament de l’alumne i avaluació.