A aquestes alçades tots sabem que és vital fer un canvi radical en l’enfocament del currículum tradicional i acadèmic i substituir-lo per un nou currículum més pràctic i que serveixi per a preparar a una ciutadania totalment funcional i totalment adaptada al s. XXI. Per aquest motiu, i tal com explica Coll (2007), és necessari buscar nous enfocaments i tècniques docents per tal de reconvertir l’antic paradigma en quelcom que els joves percebin com a útil i integrador.

Aprenentatges competencial i significatiu

En un dels documents compartits, Garagorri (2007) es lamenta perquè l’educació sempre ha estat massa quadriculada i acadèmica i, aquest dogmatisme, deixa als joves poc preparats pel futur. En aquest context és essencial citar dos conceptes que, en el nou paradigma docent són essencials i és vital incoporar-los a les nostres aules: l’aprenentatge significatiu i l’aprenentatge competencial.

L’aprenentatge competencial és una metodologia d’ensenyament que pretén dotar als alumnes amb unes eines i estratègies que els permeti aprendre i desenvolupar uns coneixements que els siguin útils per a aplicar-los a la seva vida quotidiana.

Per una altra banda, tal com explica Rodríguez (2011)  l’aprenentatge significatiu que es podria explicar com a tots allò que garanteixi l’adquisició, l’assimilació i la retenció de contingut que l’escola ofereix als estudiants, de manera que aquests puguin atribuir-hi un significat i aplicar-ho a altres contextos.

Capgirem les dinàmiques d’aula

Tots recordem aquell vell refrany de “la letra con sangre entra”, tant perquè l’hàgim viscut en les nostres pròpies carns, sinó perquè ens l’han explicat pares i avis. Però ara anem dos passos més enllà i, ja sabem que els coneixements no han d’assimilar-se a base de por i patiments, sinó que ho han de fer amb gaudi i, no només això, mitjançant dinàmiques que motivin a l’alumnat.

Grans psicòlegs com Skinner i Thorndike han demostrat que el reforç positiu és molt més eficaç que el càstig, la por i les tècniques memorístiques aplicades perquè “s’han d’aplicar”. Cal que els alumnes, no s’aprenguin els verbs de memòria per por a suspendre, sinó que ho facin per, per exemple, guanyar punts als jocs de l’aula i que, així, el seu equip sigui el guanyador del punt positiu.

Crec fervorosament que qualsevol matèria es pot ensenyar i practicar mitjançant jocs amb dinàmiques de grup on, cada membre del grup té un rol específic (tothom és útil, siguin quines siguin les seves habilitats). Un exemple d’això el tindríem en l’aprenentatge dels verbs, que s’inclou en diverses competències del Decret 175 de 2022.

Podem agrupar els alumnes en grups de tres i, junts, fer-los elaborar una història: un nen escriu, l’altre narra i un tercer es fixa en l’ortografia. Tothom té un paper i, a la vegada, tothom aporta quelcom al grup. Quan s’acaba d’elaborar aquesta breu història el docent les recull i entrega el foli a un altre grup d’alumnes, aquests haurà de transformar la història canviant els temps verbals, a la vegada que puntua la història dels companys amb una rúbrica d’avaluació que se li entrega. Tota l’aula es concentra en l’activitat, tothom té un rol, tothom s’esforça perquè sap que el seu text serà puntuat per companys i, a la vegada, tothom puntua. S’aplica el Teorema de Minimax* a la vegada que es reforça positivament a tots els alumnes, ja que tothom té un rol clar en l’exercici i es treballa col·laborativament.

A la vegada l’aprenentatge també és significatiu, ja que l’alumnat parteix de coneixements propis de la llengua per tal d’elaborar les seves històries en grup; narrativa, ortografia, coherència, cohesió, gramàtica, etc.

Finalment, el docent comenta amb l’alumnat tots els dubtes i dificultats que hagin aparegut i recull les rúbriques i els exercicis, ja que el 50% de la nota serà la que ells mateixos han posat als companys i l’altre 50% la que el professor posi als exercicis.

Referències:

Coll, C. (2007). Las competencias en la educación escolar: algo más que una moda y mucho menos que un remedio. Aula de Innovación Educativa, 2(161), pàgs. 34-39.

Garagorri, Xavier (2007). “Currículo basado en competencias: aproximación al estado de la cuestión”. Revista Aula de Innovación Educativa, 2, 161, pàg. 47-55. Disponible a: http://www.xtec.cat/serveis/crp/a8930013/capsestudi/noucurri/3garagorri.pdf . Consultat el: 17 de Nov 2022

Generalitat de Catalunya.  (Setembre 27,  2022). Decret 175 de  2022. Decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica. DO. 8762. https://portaldogc.gencat.cat

Rodríguez, M. Luz (2011). “La teoría del aprendizaje significativo: una revisión aplicable a la escuela actual”. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, 3(1), pàgs. 29-50.

*El Teorema de Minimax es va descobrir en la teoria de jocs i explicava el cas d’un pare que, desesperat per les baralles dels seus fills cada vegada que havia de partir un pa de pessic va decidir aplicar aquesta tècnica: un nen era l’encarregat de partir-la i, l’altra, el que en triava el tros. D’aquesta manera, tots dos, intentaven ser justos. Una mica el que es busca amb l’exercici d’avaluació interna a l’aula que, fins i tot, es pot fer de manera anònima (els nens posen números als seus exercicis i només el professor sabrà de qui és cada foli)