Es podria dir que l’eina bàsica per a l’aprenentatge competencial i significatiu és l’experiència. Deixem enrere tasques típiques del mètode tradicional on l’avaluació se centrava en la memorització dels conceptes i aprenem amb la pràctica i aplicant els conceptes que els professors, com a mediadors, els van introduint (Zabala i Arnau, 2007).

L’aprenentatge competencial i significatiu potencia la participació de l’alumne com individu autònom capaç de tenir una capacitat crítica per detectar i resoldre problemes en contextos reals. Això implica que els alumnes siguin capaços de definir els seus propis rols, organitzar les feines i tasques a realitzar i establir un responsabilitzar-se d’uns acords.

Per a ratificar aquesta idea és important introduir l’autora M. Luz Rodríguez (2011) a “La teoría del aprendizaje significativo: una revisión aplicable a la escuela actual” que, amb altres paraules, també diu que l’aprenentatge ocorre quan l’alumne/a pensa què ha de fer i executa i, com comentàvem abans, això ho fa tenint en comptes les seves pròpies responsabilitats així com les responsabilitats dels altres.

Per últim, és indispensable afegir característiques que Garagorri (2007) fa servir per descriure l’aprenentatge competencial i significatiu. Segons aquest autor, han d’emfatitzar un tarannà multifuncional que sigui dinàmic i integrador.

Transformació d’una activitat tradicional en altra d’aprenentatge competencial i significatiu:

Pel que fa a una activitat no competencial seria fer llegir als alumnes el llibre Mai i Cel d’Àngel Guimerà, fer-los una sessió explicativa de les característiques del llibre així com de l’època en què va ser escrit i llavors fer-los un examen sobre aquests conceptes.

Una activitat competencial seria que entre tota la classe decidissin recrear breument de manera audiovisual les escenes clau del llibre per grups. D’aquesta manera, haurien de treballar en grup, decidir els rols de cadascun i haurien de tenir el compromís entre ells perquè cada grup es responsabilitzi de les seves parts per no perjudicar els altres grups.

Bibliografia consultada:

Garagorri, X. (2007). “Currículo basado en competencias: aproximación al estado de la cuestión”. Revista Aula de Innovación Educativa.

Rodríguez, M. Luz (2011). “La teoría del aprendizaje significativo: una revisión aplicable a la escuela actual”. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa.

Zabala, A. i Arnau, L. (2007). “La enseñanza de las competencias”. Revista Aula de Innovación Educativa.

Les proves competencials són unes eines pensades per comprovar si l’alumnat ha assolit el nivell socialment definit de cada etapa de l’ensenyament i això es fa mitjançant la seva aplicació. En aquestes proves els alumnes han de demostrar que han estat capaços d’interioritzar competències que, en el cas de la llengua, han de fer servir per corroborar la comprensió lectora i l’expressió escrita.

Aquestes proves, a més, serveixen per avalar un sistema educatiu funcional i són beneficioses perquè permeten avaluar de quina base parteixen els alumnes i què acaben assolint. D’aquesta manera, es pot arribar a un coneixement estàndard al territori. És per això que aquestes proves també són molt importants per als centres, amb elles tindran coneixement de si el conjunt funciona i si els seus alumnes estan obtenint els resultats esperats.

Perquè hi hagi un sistema educatiu eficaç és imprescindible que hi hagi proves externes al centre. Això impedirà que l’institut es converteixi en una bombolla. Les proves externes ajudaran a garantir que hi hagi un nivell estandarditzat i homogeni a tots els centres de Catalunya.

Per aquesta raó i també per una simple qüestió de transparència, és molt important que els resultats de les proves externes siguin públics. Només sabent els resultats de tots els grups pots fer una valoració real de tot el sistema i, amb això, avaluar les debilitats i les fortaleses per poder determinar accions per millorar els punts febles i continuar mantenint els punts forts.

Pel que fa a l’evolució d’aquestes proves crec que haurien d’estar més enfocades a aplicar aquests coneixements per demostrar les competències adquirides però d’una manera més contínua. És cert, per exemple, que les notes de batxillerat juguen una part molt important en la nota final però em sembla que la nota de les proves d’accés a la universitat encara juguen un percentatge massa important perquè t’estàs jugant la feina de dos anys en un examen per matèria.

Finalment, m’agradaria expressar la meva sorpresa al veure els resultats de català i de castellà de la prova triada perquè sempre he cregut que el nivell de català estava molt per sota del nivell de castellà.