Les proves competencials són unes eines pensades per comprovar si l’alumnat ha assolit el nivell socialment definit de cada etapa de l’ensenyament i això es fa mitjançant la seva aplicació. En aquestes proves els alumnes han de demostrar que han estat capaços d’interioritzar competències que, en el cas de la llengua, han de fer servir per corroborar la comprensió lectora i l’expressió escrita.

Aquestes proves, a més, serveixen per avalar un sistema educatiu funcional i són beneficioses perquè permeten avaluar de quina base parteixen els alumnes i què acaben assolint. D’aquesta manera, es pot arribar a un coneixement estàndard al territori. És per això que aquestes proves també són molt importants per als centres, amb elles tindran coneixement de si el conjunt funciona i si els seus alumnes estan obtenint els resultats esperats.

Perquè hi hagi un sistema educatiu eficaç és imprescindible que hi hagi proves externes al centre. Això impedirà que l’institut es converteixi en una bombolla. Les proves externes ajudaran a garantir que hi hagi un nivell estandarditzat i homogeni a tots els centres de Catalunya.

Per aquesta raó i també per una simple qüestió de transparència, és molt important que els resultats de les proves externes siguin públics. Només sabent els resultats de tots els grups pots fer una valoració real de tot el sistema i, amb això, avaluar les debilitats i les fortaleses per poder determinar accions per millorar els punts febles i continuar mantenint els punts forts.

Pel que fa a l’evolució d’aquestes proves crec que haurien d’estar més enfocades a aplicar aquests coneixements per demostrar les competències adquirides però d’una manera més contínua. És cert, per exemple, que les notes de batxillerat juguen una part molt important en la nota final però em sembla que la nota de les proves d’accés a la universitat encara juguen un percentatge massa important perquè t’estàs jugant la feina de dos anys en un examen per matèria.

Finalment, m’agradaria expressar la meva sorpresa al veure els resultats de català i de castellà de la prova triada perquè sempre he cregut que el nivell de català estava molt per sota del nivell de castellà.

Per a què creieu que serveixen les proves?

Són unes proves que avaluen els continguts i tot allò que hauria d’haver après i adquirit l’alumnat en finalitzar una etapa educativa concreta.

Per què són competencials?

Són competencials perquè s’alavuen diferents àmbits o “competències”: la lingüística, la matemàtica, i la científicotecnològica. Això significa que els exàmens estan dissenyats de manera que plantegen problemes reals o situacions de contextos reals, que segueixen la línia competencial que es desenvolupa al llarg del curs a les matèries mencionades, i que els alumens han de ser capaços de resoldre perquè són un símil del que es poden trobar a la vida real.

Quina informació donen als centres? I a les famílies?

Donen informació sobre si el nivell educatiu que s’està exigint és el que toca. O sobre possibles millores o canvis que es puguin aplicar en el si del sistema educatiu.

Compareu, quan sigui possible, els resultats de català i de castellà de la prova que hàgiu triat.

L’any 2022, el percentatge d’alumnat situat en els trams de competència en llengua catalana segons la dimensió avaluada és d’un total de 74,1, 81,1 de Comprensió lectora, i 63,3 d’expressió escrita.

Mentre que de castellà és de 75,2 de puntuació global. 81,7 de Comprensió lectora, i 65,4 d’expressió escrita.

Aquests resultats tan recents posen sobre la taula l’evidència que la interferència i l’ús tan quotidià de la llengua castellana dels joves actualment influencia de manera tangible sobre els seus usos lingüístics. El domini de la llengua castellana ja és més evident que el de la llengua catalana en unes proves que avaluen, precisament, les seves competències, posant-los en situacions reals i en contextos quotidians.

Creieu que un sistema educatiu necessita proves externes al centre?

Totalment d’acord amb el fet que els centres siguin avaluats a través de proves externes. Així, d’una manera totalment objectiva, es poden aconseguir resultats que mostrin com s’està fent la feina i si té bons resultats en el si d’un institut en concret. Això permet al departament d’ensenyament regular i implementar canvis quan sigui necessari i fer-se una àmplia visió de l’estat de la qüestió al llarg de tot el territori.

Penseu que els resultats d’aquestes proves externes haurien de ser públics?

Penso que tothom hi hauria de poder accedir perquè, tothom qui ho vulgui, es pugui fer la idea de com i cap a on està caminant el sistema educatiu, quin és el nivell actual al llarg de tot el país, com s’està aplicant el sistema competencial i si funciona o no, etc.

Cap a on creieu que haurien d’evolucionar aquestes proves? (Incorporar altres habilitats lingüístiques, canvi en el moment en què s’apliquen, etc.) 

Penso que, efectivament, haurien d’avaluar altres habilitats lingüístiques, com per exemple l’expressió oral, ja que, a la vida real, s’hauran d’enfrontar als problemes i les situacions amb el vehicle de la llengua oral. Penso, però, que el moment de l’etapa educativa en què es realitzen és encertat, ja que són cursos en què es tanquen cicles educatius i els alumnes ja han d’haver adquirit i, sobretot, assolit alguns aprenentatges.

Fonamentalment considero que les proves poden servir per molt, però a nivell més constructiu crec que han de servir per avaluar necessitats i construir nous objectius. Els resultats de les proves serveixen de guia per futurs plans docents i per la detecció de necessitats dels alumnes en concret. D’altra banda també son un reforç d’avís i cumpliment de les competències per part dels centres. Afortunadament les noves proves s’apropen més a la realitat de l’alumne i no son simplement un qüestionari de pregunta i resposta; aquest canvi per a mi donen més sentit a que aquestes proves siguin competencials, ja que s’adequen més a la realitat, reforcen més les capacitats del estudiants i aptituds més pràctiques.

Crec que aquestes proves son necessàries al ser externes del centre per poder tenir un petit control del comlpiment de les competències del centre i d’un anàlisi necessari de la realitat educativa de l’estat i poder fer millores en un futur. 

Per a les famílies també poden servir de font d’informació sobre el grau d’assoliment de les competències que s’han treballat a l’aula i com el seu fill o filla es troba situat/ada. Tot i així penso que les proves externes al centre poden ser desconcertants ja que s’ha d’analitzar també  coneixent la realitat del centre, la classe o l’alumne i no simplement llegir els números sense cap context. 

He analitzat una zona concreta de Catalunya on les proves de català eren més baixes que les de castellà, però bastant similar, només els diferenciava un 2%, força equilibrat, per tant em sembla bastant positiu que siguin tant semblants els resultats. També s’ha de tenir en compte, que no serà el mateix analitzar centres del Baix Llobregrat o del Berguedà, on el percentatge de catalano–parlants pot variar molt, i la migració és molt més elevada per exemple en el Baix Llobregat i el Barcelonès que en el Berguedà i la Cerdanya. 

Crec que ha de ser un dret el fet que siguin públics els resultats, per seguir una política de transparència i perquè qualsevol tingui accés d’aquesta manera com he comentat anteriorment pugui servir d’eina de guia i d’avaluació tant pel centre com pels alumnes i la familia. 

Les proves competencials serveixen per avaluar els aprenentatges adquirits per l’alumne al llarg de cada període educatiu. En el cas de la Secundària, les proves que es realizen a 4t d’ESO han d’aportar informació sobre el nivell de coneixement dels alumnes d’uns aprenentatges específics que es considera que tothom hauria de tenir abans d’acabar aquesta etapa educativa. No es demanen coneixements teòrics, sinó que s’espera de l’alumne que sigui capaç de resoldre problemes i reptes treballats a classe. Se suposa que ha de tenir les eines per abordar aquestes problemàtiques i trobar la solució més adequada.

Considero que aquestes proves són una bona eina per mesurar si els aprenentatges s’han realitzat i conèixer quines són les fortaleses i debilitats dels centres. Un centre amb una baixa nota global en els àmbits de ciències, tecnologia i matemàtiques, però amb un bon nivell de llengües podrà i deurà reforçar aquest últim àmbit, una acció que es podrà dur a terme gràcies a la major autonomia de centres que permeten els nous currículums.

Per altra banda, crec que aquestes proves han de ser públiques perquè són d’interès públic. Si tenim en compte que l’educació és un dret, tots els alumnes tenen, doncs, dret a rebre una bona educació i, per tant, la informació sobre el seu nivell d’aprenentatges ha de ser pública. I, en el cas d’obtenir resultats insuficients, buscar solucions i noves estratègies educatives.

Per últim,  crec que és correcte que aquestes proves s’avaluïn des de l’exterior del centre, perquè garanteixen una objectivitat que potser no s’obtindrien si els professors fossin del mateix centre, i per tant, corregissin les proves dels seus propis alumnes, tot i ser anònimes. En aquest sentit, és important que les famílies coneguin la finalitat d’aquestes proves per poder transmetre als seus fills la seva rellevància i evitar situacions com les que personalment he viscut en què alguns alumnes es neguen a realitzar-les.

Crec, en conclusió, que aquestes proves ens aporten llum al grau d’aprenentatge dels alumnes en moments claus com són els finals d’etapa i, per tant, uns mals resultats haurien d’alarmar-nos a tots i empènyer la comunitat educativa a buscar noves estratègies d’ensenyament, acompanyament de l’alumne i avaluació.