Es podria dir que l’eina bàsica per a l’aprenentatge competencial i significatiu és l’experiència. Deixem enrere tasques típiques del mètode tradicional on l’avaluació se centrava en la memorització dels conceptes i aprenem amb la pràctica i aplicant els conceptes que els professors, com a mediadors, els van introduint (Zabala i Arnau, 2007).
L’aprenentatge competencial i significatiu potencia la participació de l’alumne com individu autònom capaç de tenir una capacitat crítica per detectar i resoldre problemes en contextos reals. Això implica que els alumnes siguin capaços de definir els seus propis rols, organitzar les feines i tasques a realitzar i establir un responsabilitzar-se d’uns acords.
Per a ratificar aquesta idea és important introduir l’autora M. Luz Rodríguez (2011) a “La teoría del aprendizaje significativo: una revisión aplicable a la escuela actual” que, amb altres paraules, també diu que l’aprenentatge ocorre quan l’alumne/a pensa què ha de fer i executa i, com comentàvem abans, això ho fa tenint en comptes les seves pròpies responsabilitats així com les responsabilitats dels altres.
Per últim, és indispensable afegir característiques que Garagorri (2007) fa servir per descriure l’aprenentatge competencial i significatiu. Segons aquest autor, han d’emfatitzar un tarannà multifuncional que sigui dinàmic i integrador.
Transformació d’una activitat tradicional en altra d’aprenentatge competencial i significatiu:
Pel que fa a una activitat no competencial seria fer llegir als alumnes el llibre Mai i Cel d’Àngel Guimerà, fer-los una sessió explicativa de les característiques del llibre així com de l’època en què va ser escrit i llavors fer-los un examen sobre aquests conceptes.
Una activitat competencial seria que entre tota la classe decidissin recrear breument de manera audiovisual les escenes clau del llibre per grups. D’aquesta manera, haurien de treballar en grup, decidir els rols de cadascun i haurien de tenir el compromís entre ells perquè cada grup es responsabilitzi de les seves parts per no perjudicar els altres grups.
Bibliografia consultada:
Garagorri, X. (2007). “Currículo basado en competencias: aproximación al estado de la cuestión”. Revista Aula de Innovación Educativa.
Rodríguez, M. Luz (2011). “La teoría del aprendizaje significativo: una revisión aplicable a la escuela actual”. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa.
Zabala, A. i Arnau, L. (2007). “La enseñanza de las competencias”. Revista Aula de Innovación Educativa.
Debat1el PAC 2.1. Reflexió sobre aprenentatge competencial i significatiu
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Núria!
Trobo molt interessant l’activitat competencial que proposes, ja que recordo quan, a Literatura Catalana, estudiàvem Mar i Cel d’Àngel Guimerà. Ho fèiem a través de la lectura conjunta a classe i de la realització de comentaris de text per preparar la Selectivitat. Crec que estudiar la literatura d’aquesta manera fa que l’alumnat no s’interessi per la lectura ni pels autors i que només busqui treure bona nota a l’examen o al comentari de text. Així doncs, considero que buscar formes de fer més motivadora i cridanera la literatura fa que l’alumnat assoleixi els sabers i treballi les competències d’una manera molt més satisfactòria. Al final, com a docents, hem de buscar que l’alumnat s’interessi per la literatura i apropar-los-hi, ja que és difícil connectar amb autors que parlen de temes que els resulten molt llunyans si no fem servir eines i recursos que els motivin. Només així, aconseguirem que l’aprenentatge sigui significatiu i que, per tant, perduri tota la seva vida. A més, el fet de recrear audiovisualment les escenes clau del llibre fa que també treballin continguts de Visual i Plàstica, per exemple; fet que afavoreix la transversalitat de continguts entre matèries. Alhora, també afavoreix l’esperit cooperatiu i la responsabilitat, ja que han de treballar en petits grups per superar la tasca i fer-se càrrec dels rols que l’estudiantat mateix s’assigna.