El grup de treball  de l’Aina Milà, la Míriam Peralta i jo mateixa, la Marina Mora hem proposem aquests concursos:

Concurs de poesia transoceànica ‘Homenatge a Claudia Lars’ 

Aquest concurs està impulsat per la Xarxa de Literatura Salvadorenca a Barcelona i Catalunya, per la Casa de Cultura del Salvador a Washington i per la Índole Editors del Salvador.

Hi poden concursar persones entre els 16 i 35 anys del Salvador, Centreamèrica, els Estats Units, Espanya i Catalunya a presentar la seva obra poètica. Per tant aquesta activitat només es podrà presentar a Batxillerat a les assignatures tant de Llengua catalana i castellana, ja que es poden presentar en els corresponents idiomes. 

La temàtica és lliure però segons l’edició hi ha una menció especial a una temàtica en concret. Aquest any passat va ser el tema de la diàspora. Les obres han de ser en vers, i han de ser creacions originals, inèdites i no premiades en cap altre concurs. El format ha de ser un poemari per autor o autora, d’entre 200 i 500 versos, en format A4 i arial 12.  

Més informació a https://www.literaturasalvadorenya.cat/concurs-poesia/

Premi literari Castell de Barberà

El Premi literari Castell de Barberà està organitzat per la Secció d’Educació, 1a infància i família de l’Ajuntament de Barberà. El concurs vol promocionar l’escriptura en català i pot participar-hi tot l’alumnat d’educació primària, educació secundària obligatòria, secundària postobligatòria, formació de persones adultes, programes de formació i inserció i de cursos de formació ocupacional que visquin a Barberà del Vallès i/o estudiïn a centres educatius del municipi, estudiants universitaris residents a la població i de cicles formatius de grau superior que estudiïn a centres de Barberà del Vallès i cursos de català per a persones adultes del Servei Local de Català. 

Es proposa que l’alumnat presenti textos de creació pròpia: contes o narracions, poesia o microrelats (de fins a 400 caràcters), en català. Podria considerar-se dins de la competència 5: “Produir textos escrits i multimodals amb adequació, coherència, cohesió, aplicant estratègies elementals de planificació, redacció, revisió, correcció i edició, amb regulació dels iguals i autoregulació progressivament autònoma i atenent les convencions pròpies del gènere discursiu triat, per construir coneixement i donar resposta de manera informada, eficaç i creativa a demandes comunicatives concretes”. En aquest sentit, sobretot si es fa un treball a l’aula de planificació i creació dels textos. Si l’alumnat produeix el text sense haver treballat prèviament les fases de producció de textos, aquesta activitat perd la part competencial.

La lectura no es treballa directament. Des del centre educatiu es pot treballar a través de la lectura dels textos que es presenten al premi, per fer una coavaluació amb els companys i companyes i proposar-los millores, o els textos guanyadors d’anteriors edicions, per exemple.

En cas de treballar en un centre de Barberà, pensem que és una molt bona iniciativa i que sí que promocionaríem aquesta proposta entre l’alumnat. A més, dona la possibilitat de treballar diferents tipus de textos i que l’alumnat pugui escollir el tema segons els seus interessos. D’altra banda, també creiem que pot ser un bon moment per treballar aspectes sobre el poble, ja que és un concurs molt local i es pot fomentar la relació entre l’alumnat de diferents centres educatius, així com animar a l’alumnat a escriure sobre algun tema local: equips esportius, escultures o persones famoses. 

Més informació a: 

https://www.bdv.cat/sites/default/files/common/Educacio/bases_36_castell_0.pdf 

Recordo de manera molt vívida la imatge de la meva mare llegint-me un conte abans d’anar a dormir. Un conte amb molts dibuixos i molts diàlegs que em tenien captivada. Molts estudis descriuren els primers contactes amb la lectura com a crucials per l’interès personal en la literatura. Les creences d’alfabetització de les mares estan  relacionades positivament amb la qualitat dels entorns d’alfabetització a casa i la qualitat instructiva i afectiva de les interaccions conjuntes de lectura de llibres. (Bingham, 2007).

La lectura infantil ha donat forma als nostres imaginaris, la nostra cultura i els nostres valors. Contes dels germans Grimm, clàssics contes catalans o altres. Cada dijous, la meva mare em portava a l’hora del conte de la Ludoteca del poble, i em quedava a buscar llibres, els volia llegir tots. Les il·lustracions eren claus per la meva decisió final.

A la primària em fascinaven els llibres de misteri de “La penya dels Tigres” o fantasia com Geronimo Stilton, Roal Dahl o Els Laiets. Sempre m’ha agradat els llibres de lectura obligatòria, tot i que més endevant a al secundària, recordo llegir llibre molt complicats, que a hores d’ara entenc que no eren lectures adequades pel nostre nivell i que més endevant vaig poder recuperar i gaudir-les. A l’adolescència vaig deixar d’escollir llibres, només llegia el que tocava per a classe, i tot i que m’agradés, vaig deixar de relacionar la lectura amb un moment de desconnexió i de plaer, era més aviat una ansietat per entendre el que llegia tal com tocava per a classe. Però llibres com els Diaris de la Carlota, em van ajudar a sentir-me identificada, ja que els teus interessos en aquestes edats es relacionen molt amb el teu desenvolupament personal, el desig sexual, l’amor i les amistats.

Actualment m’encanta llegir, és una de les meves passions més remarcables de la meva rutina. Complemento la passió per llegir amb continguts audiovisuals sobre literatura, com podcasts com “Deforme Semanal Ideal Total” per Isabel Calderón i Lucía Lijtmaer on recomanen ficció i literatura de no ficció de caire feminista.

És important llegir literatura contemporània i entendre les noves tendències per poder donar referents a les noves generacions, noves maneres de veure el món. Per autores com Sara Torres, Pol Guasch, Brigitte Vasallo, Marina Garcés, Irene Solà etc.

D’altra banda, molts adolescents troben llibres del seu gust en plataformes com Wattpad, una plataforma que es podria utilitzar en les aules com a introducció al gust per llegir. S’hi pot trobar molta autobiografia lectora, és atractiu llegir en primera persona, sobre experiències de manera molt subjectiva i emocional. Fenòmens virals com After o Heartstopper han despertat molt interès en la lectura entre els adolescents.  Són tipus de lectura que no s’haurien de menysprear.

Bus, A. G., & Van Ijzendoorn, M. H. (1995). Mothers reading to their 3-year-olds: The role of mother-child attachment security in becoming literate. Reading Research Quarterly, 998-1015.

Bingham, G. E. (2007). Maternal literacy beliefs and the quality of mother-child book-reading interactions: assoications with children’s early literacy development. Early Education and Development, 18(1), 23-49.

Hola! Sóc nascuda a Sant Joan de Vilatorrada, un poble al costat de Manresa, capital de la comarca del Bages. I doncs el meu dialecte és el Central. La meva llengua materna és el català i castellà. Els meus avis són del sud, d’Andalusia i m’he criat parlant ambdues llengües. A classe el català, amb els pares les dues, i amb els avis, castellà. Des de ben petita vaig començar a aprendre anglès i a patir disglòssia tant amb el català com quan marxava a fora del país. Noto que canvio al castellà a la mínima que algú no m’entén i m’agradaria practicar aquest fet i mantenir el català en situacions de protecció de la llengua. Sense voler-ho, he identificat el castellà amb una llengua més “per estar per casa”, menys treballada, i el català en ambients més formals. Fa 3 anys me’n vaig anar a viure a Amsterdam, Allà vaig voler encara més protegir la llengua, la catalana i remarcar la meva procedència i ensenyar la meva llengua a les meves amigues.

Fonamentalment considero que les proves poden servir per molt, però a nivell més constructiu crec que han de servir per avaluar necessitats i construir nous objectius. Els resultats de les proves serveixen de guia per futurs plans docents i per la detecció de necessitats dels alumnes en concret. D’altra banda també son un reforç d’avís i cumpliment de les competències per part dels centres. Afortunadament les noves proves s’apropen més a la realitat de l’alumne i no son simplement un qüestionari de pregunta i resposta; aquest canvi per a mi donen més sentit a que aquestes proves siguin competencials, ja que s’adequen més a la realitat, reforcen més les capacitats del estudiants i aptituds més pràctiques.

Crec que aquestes proves son necessàries al ser externes del centre per poder tenir un petit control del comlpiment de les competències del centre i d’un anàlisi necessari de la realitat educativa de l’estat i poder fer millores en un futur. 

Per a les famílies també poden servir de font d’informació sobre el grau d’assoliment de les competències que s’han treballat a l’aula i com el seu fill o filla es troba situat/ada. Tot i així penso que les proves externes al centre poden ser desconcertants ja que s’ha d’analitzar també  coneixent la realitat del centre, la classe o l’alumne i no simplement llegir els números sense cap context. 

He analitzat una zona concreta de Catalunya on les proves de català eren més baixes que les de castellà, però bastant similar, només els diferenciava un 2%, força equilibrat, per tant em sembla bastant positiu que siguin tant semblants els resultats. També s’ha de tenir en compte, que no serà el mateix analitzar centres del Baix Llobregrat o del Berguedà, on el percentatge de catalano–parlants pot variar molt, i la migració és molt més elevada per exemple en el Baix Llobregat i el Barcelonès que en el Berguedà i la Cerdanya. 

Crec que ha de ser un dret el fet que siguin públics els resultats, per seguir una política de transparència i perquè qualsevol tingui accés d’aquesta manera com he comentat anteriorment pugui servir d’eina de guia i d’avaluació tant pel centre com pels alumnes i la familia.