Debat2el PAC2.1 Sobre aprenentatge competencial i significatiu

  1. Aina Milà Solé says:

    Hola, Sílvia!

    M’ha semblat molt interessant la teva reflexió. Comparteixo amb tu que l’escola ha de transformar-se. A més, com molt bé referencies la dita popular “la letra con sangre entra”, Zabala i Arnau fan referència a l’escola tradicional, una mica amb el mateix enfocament: “L’escola heretada és una escola basada en el saber, en un coneixement acadèmic deslligat, la majoria de les vegades, de la seva funció. S’aprenen fórmules, taules, principis, conceptes, algoritmes, etc., en què es valora fonamentalment la capacitat per reproduir, i no tant per aplicar-los.” (Zabala i Arnau, 2007, pàg. 45)

    Justament, aquest saber deslligat de la funció és el que desvincula allò que s’aprèn del que es reté i el que queda a l’aula, es perd i no serveix per res més que per recitar o bolcar en un examen. Justament, el que vol evitar l’aprenentatge competencial i significatiu. La teva proposta de creació de textos per treballar els verbs en grups, amb intercanvi i amb avaluació entre alumnes penso que és molt enriquidora i motiva a l’aplicació dels coneixements – i no només a la reproducció – que és el que faria un sistema clàssic o tradicional. A més, també treballa la cooperació, el vincle entre l’alumnat i la creativitat; així com la producció de textos escrits, la comprensió d’aquests i de ben segur que amb aquest treball en equip, també es treballa la comunicació oral, l’argumentació, entre altres.

    Bibliografia:

    Zabala, Antoni i Laia Arnau (2007). “La enseñanza de las competencias”. Revista Aula de Innovación Educativa, 2, 161, pàgs. 40-46.

Debat1el PAC 2.1. Reflexió sobre aprenentatge competencial i significatiu

  1. Sònia Julià López de la Osa says:

    Hola, Núria!

    Trobo molt interessant l’activitat competencial que proposes, ja que recordo quan, a Literatura Catalana, estudiàvem Mar i Cel d’Àngel Guimerà. Ho fèiem a través de la lectura conjunta a classe i de la realització de comentaris de text per preparar la Selectivitat. Crec que estudiar la literatura d’aquesta manera fa que l’alumnat no s’interessi per la lectura ni pels autors i que només busqui treure bona nota a l’examen o al comentari de text. Així doncs, considero que buscar formes de fer més motivadora i cridanera la literatura fa que l’alumnat assoleixi els sabers i treballi les competències d’una manera molt més satisfactòria. Al final, com a docents, hem de buscar que l’alumnat s’interessi per la literatura i apropar-los-hi, ja que és difícil connectar amb autors que parlen de temes que els resulten molt llunyans si no fem servir eines i recursos que els motivin. Només així, aconseguirem que l’aprenentatge sigui significatiu i que, per tant, perduri tota la seva vida. A més, el fet de recrear audiovisualment les escenes clau del llibre fa que també treballin continguts de Visual i Plàstica, per exemple; fet que afavoreix la transversalitat de continguts entre matèries. Alhora, també afavoreix l’esperit cooperatiu i la responsabilitat, ja que han de treballar en petits grups per superar la tasca i fer-se càrrec dels rols que l’estudiantat mateix s’assigna.